"En una hoja en blanco, la imaginación no tiene límites.
Es la oportunidad de crear algo realmente único."
Vaig llegir aquestes paraules en un anunci del diari, el diumenge passat, ahir.
Em va cridar l'atenció, ja que és el que hem estat parlant aquests dies.
Tenir un full en blanc davant pot crear una certa por per no saber com afrontar-lo, però alhora et permet una llibertat total a l'hora de crear, imaginar... no hi ha límits, ni normes, només tu i el full en blanc, que de ben segur et demana a crits que ja no vol ser un simple full en blanc.
I llavors és quan ens entra el cangueli... Com començoo?!
ResponEliminaPer poder omplir aquest full en blanc cal tenir un dia d'inspiració, perquè sinó et fa molta por.
ResponEliminaL'inici és el més difícil, un cop començat ja no tens més dubtes ni problemes; a no ser que al final no t'agradi i et tornis trobar davant... un altre full en blanc.
I aquest segon full en blanc, és tan blanc com el primer? Més? o Menys?
ResponEliminaÉs cert que el full en blanc genera un sentiment de llibertat...però la llibertat fa por....
ResponEliminai el full número mil? a mi encara em passa...fa un temps vaig fer un taller d'escriptura creativa i mai partíem d'un full en blanc, sempre amb alguna, per petita que fós, motivació o base per començar a fer funcionar el llapis. Sortien uns escrits de tothom, fantàstics.
Haurem d'agafar el full d'un altre color que no sigui el blanc ;)
ResponElimina