dissabte, 18 de desembre del 2010

"enseñanza para la comprensión,educar para lo desconocido"

Ampliant una mica el que deiem l'últim dia...
què és pensar? es pot ensenyar a pensar?



us convido a veure aquest link:

http://learnweb.harvard.edu/wide/es/reimpact/video_david_perkins.html

dilluns, 15 de novembre del 2010

"En una hoja en blanco, la imaginación no tiene límites.
Es la oportunidad de crear algo realmente único."


Vaig llegir aquestes paraules en un anunci del diari, el diumenge passat, ahir.
Em va cridar l'atenció, ja que és el que hem estat parlant aquests dies.
Tenir un full en blanc davant pot crear una certa por per no saber com afrontar-lo, però alhora et permet una llibertat total a l'hora de crear, imaginar... no hi ha límits, ni normes, només tu i el full en blanc, que de ben segur et demana a crits que ja no vol ser un simple full en blanc.

dimecres, 10 de novembre del 2010

“Hi ha indrets a la teva vida que t’arriben a l’ànima i que en formen part per sempre més. Potser només hi hem estat una vegada, però aquests escenaris han estat testimoni de converses que van marcar-nos la vida, de decisions transcendentals, de moments que es graven per sempre més als racons més inexplorats de la nostra memòria.
Un banc en un parc remot, un fanal a la cruïlla de dos carrers, una petita plaça, l’esglaó d’un portal. Són llocs de l’ànima, espais que fotografiem mentalment i anímica per a la posteritat.”

JAUME SANLLORENTE, Somriures de Bombai
“Hi ha indrets a la teva vida que t’arriben a l’ànima i que en formen part per sempre més. Potser només hi hem estat una vegada, però aquests escenaris han estat testimoni de converses que van marcar-nos la vida, de decisions transcendentals, de moments que es graven per sempre més als racons més inexplorats de la nostra memòria.
Un banc en un parc remot, un fanal a la cruïlla de dos carrers, una petita plaça, l’esglaó d’un portal. Són llocs de l’ànima, espais que fotografiem mentalment i anímica per a la posteritat.”

JAUME SANLLORENTE, Somriures de Bombai

dissabte, 30 d’octubre del 2010

L'important és el procés no el resultat

Al llarg del dia sempre estem amb mil coses al cap.
Com acabarem fent allò, què passarà amb el que havíem planejat, si sortirà bé tot plegat...
Potser és el que ens omple, planejar futurs, que tant si s'acaben realitzant com si no, ens ha anat omplint un temps i unes il·lusions.
Amb l'art passaria el mateix... dediques molt temps per pensar, imaginar, idear, observar... i tot això al final acabarà en un ALGO. Potser no és el que ens havíem imaginat en un principi, però això no importa. De ben segur que el que surti tindrà tot un procés al darrere que és el que ens ha omplert més, ens ha fet sentir vius, ens ha motivat a continuar, i poc a poc li hem anat donant la forma amb la que ha resultat finalment.
És important que al llarg del camí no ens obsessionem amb el destí, només en arribar al lloc, perquè ens podríem perdre un munt de coses molt interessants i que potser realment és el que conformen més el desig que teníem.