dimecres, 10 de novembre del 2010

“Hi ha indrets a la teva vida que t’arriben a l’ànima i que en formen part per sempre més. Potser només hi hem estat una vegada, però aquests escenaris han estat testimoni de converses que van marcar-nos la vida, de decisions transcendentals, de moments que es graven per sempre més als racons més inexplorats de la nostra memòria.
Un banc en un parc remot, un fanal a la cruïlla de dos carrers, una petita plaça, l’esglaó d’un portal. Són llocs de l’ànima, espais que fotografiem mentalment i anímica per a la posteritat.”

JAUME SANLLORENTE, Somriures de Bombai

3 comentaris:

  1. I és aquí, quan ens adonem que no ens fa falta tocar, no ens fa falta veure, no ens fa falta agafar res, si podem sentir, olorar, tancar els ulls i viure-ho...

    ResponElimina
  2. tengo la impresión de que los recuerdos se llenan de sentido cuando somos capaces de comprender y sentir su importancia. La madurez ayuda mucho. Explorar y aventurarse es parte de ese necesario proceso...

    ResponElimina